renunciar a v intr - renunciar (a) v tr/intr Una persona o una entitat, decidir de no agafar o no executar allò que li pertany, allò a què té dret, per voluntat pròpia i amb caràcter de decisió permanent. CA: Renuncià l'herència (o a l'herència). Renunciar un càrrec (o a un càrrec). [...]

Renunciar a alguna cosa. Desistir d'un càrrec. Retirar una demanda. Abandonar un dret. [...]

Matar-se a si mateix. Werther se suïcida perquè no vol renunciar als seus ideals. [...]

Renunciar amb jurament, solemnement, (una religió o una creença religiosa). Abjurà la seva religió. Va haver d'abjurar dels seus errors. Renunciar solemnement (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les creences espiritistes. Van abjurar de la fe. [...]

Actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal. [...]

Renunciar (a alguna cosa que hom posseeix). Ha abdicat la seva autoritat. No podem fer que aquesta gent abdiqui els seus drets. Abdicar el poder. L'obligaren a abdicar la corona i l'imperi. Persones que han abdicat la pròpia llengua. Abdicar el seu llinatge. Abdicar les creences, les opinions [...]

Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de president. Ha dimitit la presidència. L'alcalde ha dimitit. dimitir d'un càrrec Dimitir-lo. Ha dimitit de director.  [...]

Fer perdre (a algú) la propietat d'alguna cosa. Algú, fer abandó d'una seva propietat. Renunciar a tota mena de béns. Desapropiar-se de totes les coses mundanals.  [...]

Acció de renunciar un càrrec, una promoció, una herència, etc.; l'efecte. Presentar la renúncia d'una promoció. Acceptar la renúncia. La renúncia al tron. Document on consta la renúncia. [...]

Algú, rebutjar (una persona) amb la qual té un lligam social o afectiu. Repudiar algú les seves creences. Rebutjar legalment (el propi cònjuge). Algú, renunciar (a allò a què té dret, una herència, una successió). [...]